Estimats lectors,
Deixaré de banda per un moment el fil característic d’aquest bloc per expressar la meva opinió d’un tema que considero de gran importància i essencial per al futur de la meva nació i de moles altres que possiblement es troben en la mateixa situació.
Com molts sabreu el passat dia 28 de Juny de 2010 el Tribunal Constitucional després de la presentació del recurs del PP i el Defensor del Pueblo va dictar sentència a l’Estatut que des de el 2005 s’estava coent al forn del govern de la Generalitat i que expressa la voluntat dels catalans. Podeu veure un resum de les conseqüències d’aquesta sentència a Vilaweb.
No s’ha escoltat la nostra voluntat, i a sobre s’atreveixen a desvalorar l’ús de la nostra llengua, negar-nos la pròpia divisió territorial i disminuir-nos les competències jurídiques entre molts altres, i el que em sembla increïble en ple segle XXI, reiterar fins a 8 cops la frase “la indivisible unidad de España”, a mi, i segurament a molts altres aquesta mena d’afirmacions tant insistents em recorden a una de les més fortes èpoques de repressió a Espanya dels últims temps. No hi havia prou en mencionar-ho un cop.
El govern català ja s’està plantejant de crear un altre Estatut, però que no veuen que aquest text no fa més que humiliar a la nostra nació? Des de Madrid se’n foten de nosaltres. Què volen, esperar 5 anys més? Això em demostra una cosa, la culpa no és tota del govern español, de fet, estan fent bé la seva feina, seguir al peu de la lletra la seva arcaica constitució, no son ells els que tenen un problema d’idees, identitat i coordinació, som nosaltres, els catalans, però sobretot els partits catalans els que no son capaços de defensar amb força la voluntat del seu poble, acomodats a les seves cadires i intentant mantenir una bona relació i reputació amb els que manen, Espanya. I quina és la forma de mantenir aquest equilibri entre govern central i nació? Ah, clar, amb una autonomia ajustada i estatuts fins i enganyosos. És hora d’una renovació política amb partits seriosos, compromesos i d’idees clares.
En la democràcia (“poble”, “governar”) son els ciutadans els que mouen els fils d’una nació mitjançant els seus representants polítics, a Catalunya però, sembla ser que el concepte de democràcia no es té molt clar, son els polítics els que mitjançant textos inútils mobilitzen a la població per fer-los creure que tot va bé. Despertem-nos, ara que la retallada ha estat tant forta que ha dolgut a qualsevol catalanoparlant, i veiem amb els nostres propis ulls, els ulls del poble que la situació és insostenible, i que si volem preservar la nostra cultura, lleis, llengua i tradicions ens hem de plantejar seriosament una alternativa a l’autonomia, d’independència.
En primer lloc, em de fer sentir-nos més enllà del que diguin els partits (el que els interesse) i el que sigui publicat a la premsa. Em de cridar ben fort, amb coratge, com els vells temps en que Catalunya era la viva imatge de la lluita per les idees. Per això proposo, com molts altres secessionistes que a la manifestació del dia 10 de Juliol inundem els carrers d’estelades mostrant al món que l’època de l’autonomia s’ha acabat i que no ens conformem amb això, tapem als polítics i els seus enganys amb la voluntat del poble català. Per la nostra cultura i identitat pròpia! Som una nació!
Em de fer adonar als governs de la força de la nació, que vegin que una modificació de la constitució és necessària, i a partir d’aquí, mitjançant referèndum proclamar d’independència si així ho vol el poble, em de fer que inclús els autonomistes ho vegin necessari. Les llibertats socials son tant importants com les individuals.
Estrenem aquesta nova etapa política amb una nació unida, autodeterminada i forta. Visca Catalunya Lliure!
Aitor Ruano Miralles,
a Amposta el 2 de Juliol de 2010
